Discos Durs: Particions i Formats

1.  Característiques i constitució dels HD.

Un disc dur és un dispositiu d’almacenament de dades que gasta un sistema de grabació magnetica  per a almacenar dades digitals.

Està compost per: un o més o discs rígids, units per un mateix eix que gira a gran velocitat dins de una caixa metálica sellada. Sobre cada un, i en cada una de les cares, se sitúa un capçal de lectura/escriptura que flota sobre una prima llámina d’ aire generada per la rotación dels discs.

Característiques:

·         Temps mitjà d’accés: temps mitjà que tarda l’agulla en situar-se en la pista i el sector desitjat; es la suma del temps mitjà de búsqueda , temps de lectura/escriptura i la Latencia mitjana.

·         Temps mitjà de búsqueda: tiempo medio que tarda la aguja en situarse en la pista deseada; es la mitad del temps emprat per l’aguja en anar desde la pista més periférica fins la més central del disc.

·         Temps de lectura / escriptura: temps mitjà que triga el disc en llegir o escriure nova informació: Depèn de la quantitat d'informació que es vol llegir o escriure, la mida de bloc, el nombre de capçals, el temps per volta i la quantitat de sectors per pista.

·         Latència mitjana: temps mitjà que triga l'agulla a situar-se en el sector desitjat; és la meitat del temps emprat en una rotació completa del disc.

·         Velocitat de rotació: revolucions per minut dels plats. A major velocitat de rotació, menor latència mitjana.

·          Taxa de transferència: velocitat a la qual pot transferir la informació a la ordinador una vegada que l'agulla està situada a la pista i sector correctes. Pot ser velocitat sostinguda o de bec.

1.  Interfícies més habituals dels HD en l'actualitat.

Interfície: mitjà de comunicació entre el disc dur i l'ordinador.

Els més habituals: IDE / ATA, SCSI, SATA, USB, Firewire, Serial Attached SCSI.

2.  Què són i característiques dels SSD

Una unitat d'estat sòlid o SSD (acrònim en anglès de solid-state drive) és un dispositiu d'emmagatzematge de dades que utilitza una memòria no volàtil, com la memòria flash, per emmagatzemar dades, en lloc dels plats giratoris magnètics trobats en els discs durs convencionals.

 Característiques:

En comparació amb els discs durs tradicionals, les unitats d'estat sòlid són menys sensibles als cops, són pràcticament inaudibles i tenen un menor temps d'accés i de latència. Les SSD fan ús de la mateixa interfície que els discs durs pel que són fàcilment intercanviables sense haver de recórrer a adaptadors o targetes d'expansió per compatibilitzar amb l'equip

3.   Particions i particionament. Què és i per a que serveix

Una partició d'un disc dur és una divisió lògica en una unitat d'emmagatzematge en la qual s'allotgen i organitzen els arxius mitjançant un sistema de fitxers. Dit d’una altra manera: Una partició és un tros d'un disc dur on es pot fer la instal·lació d'un sistema d'arxius. La partició és la divisió d'un disc dur real (maquinari) en un o diversos discs virtuals (programari)

 Un dels principals usos que se li sol donar a les particions (principalment a l'estesa) és la d'emmagatzemar tota la informació de l'usuari (entengui música, fotos, vídeos, documents), perquè al moment de reinstal·lar algun sistema operatiu es formateu únicament la unitat que el conté sense perdre la resta de la informació de l'usuari.

4.1. Què són les particions EFI o UEFI

Interfície Extensible del Firmware, Extensible Firmware Interface (EFI), és una especificació desenvolupada per Intel dirigida a reemplaçar l'antiga interfície de l'estàndard IBM PC ROM BIOS, i interactua com a pont entre el sistema operatiu i el firmware base.

 Es va crear la fundació UEFI (Unified Extensible Firmware Interface) la tasca de la qual consistia a desenvolupar i promocionar la plataforma EFI.

UEFI inclou bases de dades amb informació de la plataforma, inici i temps d'execució dels serveis disponibles llestos per carregar el sistema operatiu.

UEFI destaca principalment per:

• Compatibilitat i emulació de BIOS per als sistemes operatius només compatibles amb aquesta última.

• Capacitat d'arrencada des d'unitats d'emmagatzematge grans, atès que no pateixen de les limitacions del MBR.

• Arquitectura i controladors de la CPU independents.

• Entorn amigable i flexible Pre-Sistema.

• Disseny modular.

4.  Formats i Formatatge. Formats de particions d'HD més habituals

Un format d'arxiu és un estàndard que defineix la manera en què està codificada la informació en un arxiu. , L'ordinador ha de tenir alguna manera de convertir la gran informació a zeros, uns i viceversa. Hi ha diferents tipus de formats per a diferents tipus d'informació. No obstant això, dins de cada tipus de formato hi haurà normalment diversos formats diferents, de vegades en competència.

Fomats més habituals:

·                     Windows: FAT, FAT16, FAT32, NTFS, EFS, ExFAT.

·                     Linux: ext2, ext3, ext4, JFS, ReiserFS, Reiser4, XFS.

·                     Solaris: UFS, ZFS.

·                     Mac OS: HFS, HFS+.

·                     IBM: JFS, GPFS.

·                     Discos Opticos: UDF.