Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mariamartinez. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mariamartinez. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 d’abril del 2015

ARTICLE SOBRE EL SISTEMA SOLAR

Vaig a parlar de la hipòtesi plantejada aquesta setmana per un equip d'investigadors de EEUU, en la qual s'explica per que el Sistema Solar és diferent als altres sistemes planetaris que hem descobert al llarg dels últims anys.

En aquest mons descoberts, la massa dels planetes propers a la seua estrella és més gran que la dels solars. En aquests sistemes hi ha almenys un planeta més gran que la Terra orbitant a una distància menor que Mercuri.
Durant els principis del Sistema Solar, Júpiter va avançar cap al Sol d'una manera molt ràpida. El fet de que fora tan gran va fer que arrasara amb una primera generació de planetes, més grans que la Terra i amb atmosferes més denses i en una posició molt diferent a la que es troben els planetes hui en dia del Sol. Van acabar xocant uns amb altres i sent llançats contra el Sol, amb les restes que es van quedar es van formar els planetes  Mercuri i Mart.
Dues Universitats d'EEUU suggereixen que va haver un segon moviment que va permetre l'aparició dels planetes terrestres que coneixem.
En els primers anys del Sistema Solar mentre Júpiter anava en direcció al Sol, aparegué un segon gegant que va aturar la caiguda. Saturn es va formar més tard però fou atret a major velocitat cap al Sol de manera que va acabar atrapant al seu germà major.

Quan els dos planetes es van quedar pròxims, van quedar travats en el que es coneix com ressonància orbital. Cada vegada que Júpiter completava una volta entorn al Sol, Saturn en feia dos.

Amb les restes de l'atac inicial de Júpiter es van formar els planetes terrestres actuals, la Terra va col·lisionar amb un altre cos menor i de l'impacte va sorgir la vida al nostre planeta. Del xoc, que pràcticament va destruir el nostre planeta, va sorgir la Lluna. Aquest satèl·lit, va estabilitzar l'eix de la Terra enfront de les influències gravitatòries del Sol o Júpiter, els quals l'haurien convertit en un món amb canvis de temperatura brutals en períodes curts.
Així, dos successos desastrosos van convertir el Sistema Solar en un lloc on va poder aparèixer un planeta de circumstàncies infreqüents com la Terra en què va aparèixer la vida.







dilluns, 19 de gener del 2015

Discos Durs: Particions i Formats



1. Característiques i constitució dels HD.

Un disc dur es el dispositiu d'emmagatzematge de dades que utilitza un sistema de gravació magnètica per emmagatzemar dades digitals. Esta format per un o més discs rígids, units per un eix que gira a gran velocitat dins de la caixa metàl·lica sellada. Sobre cada un i en cada una de les seues cares, es situa un capçal de lectura/escritura que flota sobre una fina llàmina d'aire generada per la rotació d'aquestos.

Característiques:

  • Temps mitjà d'accés: temps mitjà que tarda l'agulla en situar-se en la pista i en el sector desitjat, és la suma del Temps mitjà de búsqueda, el Temps de lectura/escritura i la Latencia mitjana.
  • Temps mitjà de búsqueda: temps mitjà que tarda l'agulla en situar-se en la pista desitjada, es la mitat del temps empleat per l'agulla en anar des de la pista més perifèrica fins la més central del disc
  • Temps de lectura/escritura: temps mitjà que tarda en llegir o escriure nova informació. Depén de la quantitat d'informació que es vol llegir o escriure, la mida de bloc, el nombre de capçals, el temps per volta i la quantitat de sectors per pista. 
  • Latència mitjana: temps mitjà que tarda l'agulla en situar-se en el sector desitjat, és la mitat del temps utilitzat en una rotació completa del disc 
  • Velocitat de rotació: revolucions per minut dels plats. A major velocitat de rotació, menor latència mitjana.
  • Taxa de transferència: velocitat a la que pot transferir la informació a l'ordenador una vegada que l'agulla està situada a la pista i sector correctes. Pot ser velocitat sostinguda o de bec.
 2. Interfícies més habituals dels HD en l'actualitat.

IDE/PATA/ATA (integrated Device electronics). Sistema per a connectar discs durs basats en ATA (Advanced Technology attachment) o paral·lèl ATA.

Sata o Serial ATA. Evolució dels IDE amb més velocitat de transmissió. Tipus de SATA:
SATA o SATA 1, SATA 2, SATA 3


3. Què són i característiques dels SSD
Una unitat d'estat sòlid o SSD (en anglés, solid state drive) és un dispositu d'emmagatzematge de dades que utilitza una memòria no volàtil, com la memòria flash, per emmagatzemar dades, en lloc dels plats giratoris que es troben als discs durs convencionals.

Característiques:
Són mes resistents a pérdues de dades en cas de sofrir algun colp. Poden emmagatzemar la informació dins a 10 anys, sense necessitat d'alimentació elèctrica. No generen ruido i el calor és mínim. També tenen una llarga vida.

4. Què són les particions EFI o UEFI?

Interfice Extensible del Firmware, Extensible Firmware Interface (EFI), és una especificació desenvolupada per Ingel dirigida a reemplaçar l'antiga interfície de l'estàndard IBM PC ROM BIOS, i interactua com a pont entre el sistema operatiu i el firmware base.

Es va crear la fundació UEFI (United Extensible Firmware Interface) la tasca de la qual consistia a desenvolupar i promocionar la plataforma EFI

UEFI inclou bases de dades amb informació de la plataforma, inici i temps d'execució dels serveis disponibles llestos per carregar el sistema operatiu.

UEFI destaca principalment per:

• Compatibilitat i emulació de BIOS per als sistemes operatius només compatibles amb aquesta última.

• Capacitat d'arrencada des d'unitats d'emmagatzematge grans, atès que no pateixen de les limitacions del MBR.

• Arquitectura i controladors de la CPU independents.

• Entorn amigable i flexible Pre-Sistema.

• Disseny modular.




5. Formats i Formatatge. Formats de particions d'HD més habituals.     

Un format d'arxiu és
 un estàndard que defineix la manera en què està codificada la informació en un arxiu. , L'ordinador ha de tenir alguna manera de convertir la gran informació a zeros, uns i viceversa. Hi ha diferents tipus de formats per a diferents tipus d'informació. No obstant això, dins de cada tipus de formato hi haurà normalment diversos formats diferents, de vegades en competència.

Fomats més habituals:

·Windows: FAT, FAT16, FAT32, NTFS, EFS, ExFAT.
·Linux: ext2, ext3, ext4, JFS, ReiserFS, Reiser4, XFS.
·Solaris: UFS, ZFS.
·Mac OS: HFS, HFS+.
·IBM: JFS, GPFS.
·Discos Opticos: UDF.








dijous, 11 de desembre del 2014

VERSIONS UBUNTU

Versió
Número en clau
Data d'aparició
Fí de soport
Ubuntu 4.10
Warty Warthog
20 Octubre 2004
30 Abril 2006
Ubuntu 5.04
Hoary Hedgehog
8 Abril 2005
31 Octubre 2006
Ubuntu 5.10
Breezy Badger
12 Octubre 2005
13 Abril 2007
Ubuntu 6.06 LTS
Dapper Drake
1 Junio 2006
14 Julio 2009(escritori)
1 Junio 2011 (servidor)
Ubuntu 6.10
Edgy Eft
26 Octubre 2006
25 Abril 2008
Ubuntu 7.04
Feisty Fawn
19 Abril 2007
19 Octubre 2008
Ubuntu 7.10
Gutsy Gibbon
18 Octubre 2007
18 Abril 2009
Ubuntu 8.04 LTS
Hardy Heron
24 Abril 2008
12 Mayo 2011(escritori)
9 Mayo 2013(servidor)
Ubuntu 8.10
Intrepid Ibex
30 Octubre 2008
30 Abril 2010
Ubuntu 9.04
Jaunty Jackalope
23 Abril 2009
23 Octubre 2010
Ubuntu 9.10
Karmic Koala
29 Octubre 2009
30 Abril 2011
Ubuntu 10.04 LTS
Lucid Lynx
29 Abril 2010
9 Mayo 2013(escritori)
15 Abril 2015(servidor)
Ubuntu 10.10
Maverick Meerkat
10 Octubre 2010
10 Abril 2012
Ubuntu 11.04
Natty Narwhal
28 Abril 2011
28 Octubre 2012
Ubuntu 11.10
Oneiric Ocelot
13 Octubre 2011
9 Mayo 2013
Ubuntu 12.04 LTS
Precise Pangolin
26 Abril 2012
Abril 2017
Ubuntu 12.10
Quantal Quetzal
18 Octubre 2012
Abril 2014
Ubuntu 13.04
Raring Ringtail
25 Abril 2013
Enero 2014
Ubuntu 13.10
Saucy Salamander
17 Octubre 2013
Julio 2014
Ubuntu 14.04 LTS
Trusty Tahr
17 Abril 2014
Abril 2015
Ubuntu 14.10
Utopic Unicorn
23 Octubre 2014
Abril 2015
Ubuntu 15.04
Vivid Verved
Abril 2015
Octubre 2015

dijous, 2 d’octubre del 2014

Horari del curs 2014/15

Aquest serà l'horari de 4t ESO A durant el curs 2014-2015