1.
Característiques i constitució dels HD.
Un
disc dur es el dispositiu d'emmagatzematge de dades que utilitza un
sistema de gravació magnètica per emmagatzemar dades digitals. Esta
format per un o més discs rígids, units per un eix que gira a gran
velocitat dins de la caixa metàl·lica sellada. Sobre cada un i en
cada una de les seues cares, es situa un capçal de lectura/escritura
que flota sobre una fina llàmina d'aire generada per la rotació
d'aquestos.
Característiques:
Temps
mitjà d'accés: temps mitjà que tarda l'agulla en
situar-se en la pista i en el sector desitjat, és la suma del Temps
mitjà de búsqueda, el Temps de lectura/escritura i la Latencia
mitjana.
Temps
mitjà de búsqueda: temps mitjà que tarda l'agulla en
situar-se en la pista desitjada, es la mitat del temps empleat per
l'agulla en anar des de la pista més perifèrica fins la més
central del disc
Temps
de lectura/escritura: temps mitjà que tarda en llegir o
escriure nova informació. Depén de la quantitat d'informació que
es vol llegir o escriure, la mida de bloc, el nombre de
capçals, el temps per volta i la quantitat de sectors per pista.
Latència
mitjana: temps mitjà que tarda l'agulla en situar-se en el
sector desitjat, és la mitat del temps utilitzat en una rotació
completa del disc
Velocitat
de rotació: revolucions per minut dels plats. A major velocitat
de rotació, menor latència mitjana.
Taxa
de transferència: velocitat a la que pot transferir la
informació a l'ordenador una vegada que l'agulla està situada
a la pista i sector correctes. Pot ser velocitat sostinguda o de
bec.
2.
Interfícies més habituals dels HD en l'actualitat.
IDE/PATA/ATA
(integrated Device electronics). Sistema per a connectar discs durs
basats en ATA
(Advanced Technology attachment) o paral·lèl ATA.
Sata
o Serial ATA. Evolució dels IDE amb més velocitat de transmissió.
Tipus de SATA:
SATA
o SATA 1, SATA 2, SATA 3
3.
Què són i característiques dels SSD
Una
unitat d'estat sòlid o SSD (en anglés, solid
state drive)
és un dispositu d'emmagatzematge de dades que utilitza una memòria
no volàtil, com la memòria flash, per emmagatzemar dades, en lloc
dels plats giratoris que es troben als discs durs convencionals.
Característiques:
Són
mes resistents a pérdues de dades en cas de sofrir algun colp. Poden
emmagatzemar la informació dins a 10 anys, sense necessitat
d'alimentació elèctrica. No generen ruido i el calor és mínim.
També tenen una llarga vida.
4.
Què són les particions EFI o UEFI?
Interfice
Extensible del Firmware, Extensible Firmware Interface (EFI), és una
especificació desenvolupada per Ingel dirigida a reemplaçar
l'antiga interfície de l'estàndard IBM PC ROM BIOS, i interactua
com a pont entre el sistema operatiu i el firmware base.
Es
va crear la fundació UEFI (United Extensible Firmware Interface) la
tasca de la qual consistia a desenvolupar i promocionar la plataforma
EFI
UEFI
inclou bases de dades amb informació de la plataforma, inici i temps
d'execució dels serveis disponibles llestos per carregar el sistema
operatiu.
UEFI
destaca principalment per:
• Compatibilitat
i emulació de BIOS per als sistemes operatius només compatibles amb
aquesta última.
• Capacitat
d'arrencada des d'unitats d'emmagatzematge grans, atès que no
pateixen de les limitacions del MBR.
• Arquitectura
i controladors de la CPU independents.
• Entorn
amigable i flexible Pre-Sistema.
• Disseny
modular.
5.
Formats
i Formatatge. Formats de particions d'HD més habituals.
Un
format d'arxiu és un
estàndard que defineix la manera en què està codificada la
informació en un arxiu. , L'ordinador ha de tenir alguna manera de
convertir la gran informació a zeros, uns i viceversa. Hi ha
diferents tipus de formats per a diferents tipus d'informació. No
obstant això, dins de cada tipus de formato hi haurà normalment
diversos formats diferents, de vegades en competència.
Fomats
més habituals:
·Windows:
FAT, FAT16, FAT32, NTFS, EFS, ExFAT.
·Linux:
ext2, ext3, ext4, JFS, ReiserFS, Reiser4, XFS.
·Solaris:
UFS, ZFS.
·Mac
OS: HFS, HFS+.
·IBM:
JFS, GPFS.
·Discos
Opticos: UDF.
Dues Universitats d'EEUU suggereixen que va haver un segon moviment que va permetre l'aparició dels planetes terrestres que coneixem.