dilluns, 22 de desembre de 2014

Disc Dur



DISC DUR



La unitat de disc dur és responsable de l'emmagatzematge. Tot el que es conserva en un ordinador s'emmagatzema en una unitat de disc dur. No només documents, imatges, música i vídeos, també els programes, preferències i fins i tot el sistema operatiu s'emmagatzemen a la unitat de disc dur de l'ordinador.

Característiques i constitució.

1.1 Constitució Física
Es una capsa de metall que conte en el seu interior varios discs rígids  apilats. Els discs no estan en contacte i giren Cada disc te damunt una pel·lícula magnètica. Un dispositiu anomenat capçal de lectura i escriptura, instal·lat al extrem d’un braç articulat, grava informació a la superfície magnètica


1.2 Característiques:

1.2.1 Capacitat: És la quantitat de dades que pot emmagatzemar.
1.2.2 Temps d’accés: És el que es tarda en llegir o escriure les dades en el disc. A mes velocitat de rotació menys temps d'accés.
1.2.3 Velocitat de rotació: Velocitat de rotació dels plats.
1.2.4 Velocitat externa o de transferencia: és la velocitat a la que es transfereixen les dades entre el disc dur i la resta del PC.

Interfícies més habituals dels HD en l'actualitat.


IDE/PATA/ATA (integrated Device electronics). Sistema per a connectar discs durs basats en ATA (Advanced Technology attachment) o  paral·lel ATA.



SATA o Serial ATA.  Evolució dels IDE, amb més velocitat de transmissió. Els tipus de SATA existents, són els següents:

SATA o SATA 1,  SATA 2, SATA3

Particions i particionament.

Una partició és una unitat lògica d'emmagatzematge, usada per a dividir un disc dur físic en diverses parts, com si es tractara de múltiples discs.


Per al sistema operatiu cada partició es comporta com si fora un disc independent, per això és possible tindre diversos sistemes instal·lats per tal que estiguen en particions diferents.

Després de particionar el disc dur cal formatejar-lo perquè puga ser utilitzat per emmagatzemar informació.


Formats i Formatatge.

Formatejar un disc és realitzar un conjunt d'operacions informàtiques que permeten restablir un disc dur al seu estat original per a ser reutilitzat o reescrit amb nova informació. Aquesta operació esborra, encara que no de forma definitiva, les dades contingudes en ell.

Cada sistema operatiu té uns sistemes de fitxers més habituals:

    
Windows: FAT o FAT16, FAT32, NTFS, EFS, exFAT.
    
Linux: ext2, ext3, ext4, JFS, ReiserFS, Reiser4, XFS.
    
Solaris: UFS, ZFS.
    
Mac OS: HFS, HFS +.
    
IBM: JFS, GPFS.

Abans de poder usar un disc per guardar informació, aquest ha de ser formatat.
No es pot fer el format si no hi ha almenys una partició en el disc.


Habitualment, un formateig complet fa les següents coses:
Esborra tota la informació anterior .
Estableix un sistema per gravar disposant què i on s'ubicarà al disc.
Verifica el disc sobre possibles errors físics o magnètics que pugui tenir lloc a l'ordinador.

 Discs durs SSD


Les unitats d'estat sòlid tenen el mateix ús que els discs durs i empren les mateixes interfícies, però no estan formades per discs mecànics, sinó per memòries de circuits integrats per a emmagatzemar la informació.
En comparació amb els discs durs tradicionals, les unitats d'estat sòlid són menys sensibles als colps, són pràcticament inaudibles i tenen un menor temps d'accés.
Com avantatge són més ràpids que els discos durs tradicionals, com desavantatges són bastant més cars i de menor capacitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada