L'aurora boreal

 

L'aurora polar és un fenomen en forma de brillantor que apareix al cel nocturn, actualment en zones polars, encara que pot aparèixer en altres parts del món per curts períodes de temps. A l'hemisferi nord es coneix com aurora boreal, i en l'hemisferi sud com aurora austral, el nom prové d'Aurora, la deessa romana de l'alba, i de la paraula grega Bóreas, que significa nord, perquè a Europa apareix en l'horitzó amb un to rogenc, com si el sol ixquera d'una direcció inusual. Els millors mesos per voreu són gener i febrer, quan les temperatures són més baixes. Una aurora polar es produeix quan una ejecció de massa solar xoca amb els pols nord i sud de la magnetosfera terrestre, produint una llum predominant projectada en la ionosfera terrestre. Ocorre quan partícules carregades (protons i electrons) són guiades pel camp magnètic de la Terra i incideixen en l'atmosfera prop dels pols. Quan aquestes partícules xoquen amb els àtoms i molècules d'oxigen i nitrogen, que constitueixen els components més abundants de l'aire, part de l'energia de la col · lisió excita aquests àtoms a nivells d'energia tals, que quan es desexciten dissipen aquesta energia en forma de llum visible de diversos colors. Les aurores tenen formes, estructures i colors molt diversos que canvien ràpidament amb el temps. Durant una nit, l'aurora pot començar com un arc aïllat molt allargat que es va estenent en l'horitzó, generalment en direcció est-oest. Prop de la mitjanit l'arc pot començar a incrementar la seua brillantor. Comencen a formar ones al llarg de l'arc i també estructures verticals que pareixen rajos de llum molt allargats i prims. De repente tot el cel pot omplir-se de bandes, espirals, i rajos de llum que tremolen i es mouen ràpidament d'horitzó a horitzó. L'activitat pot durar des d'uns pocs minuts fins a hores. Quan s'aproxima l'alba tot el procés pareix calmar-se i soles algunes menudes zones del cel apareixen brillants fins que arriba el matí. Els colors que veiem en les aurores depenen de l'espècie atòmica o molecular que les partícules del vent solar exciten i del nivell d'energia que aquests àtoms o molècules aconsegueixen. El procés és similar al que ocorre en els tubs de neó dels anuncis o en els tubs de televisió.