dilluns, 30 de novembre de 2015

Discs Durs

Disco dur.






Un disc dur és un dispositiu d'emmagatzenament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs que conté.

Els interfícies estàndards dels discos durs són:
  • IDE/PATA/ATA. Sistema per a connectar discs durs basats en ATA o paral·lel ATA. El seu ús està decaient per la utilització dels discos SATA, en sèrie.
  • SATA o Serial ATA.  Evolució dels IDE, amb més velocitat de transmissió.
  • SCSI. S’utilitza per a servidors, altes prestacions i Mac. El seu ús va decaient, per la seva evolució de paral·lel a sèrie. No són compatibles amb IDE.
  • SAS. Per a servidors i altes prestacions, evolució de SCSI a SAS sèrie.



La SSD: És un dispositiu d'emmagatzematge persistent de dades que utilitza memòria no volàtil com la flash per a emmagatzemar dades, enlloc dels plats giratoris que es troben als discs durs convencionals. Encara que tècnicament no són "discs", molts cops es tradueix erròniament al català la D de SSD com disk encara que la paraula correcta és drive, que es tradueix com a dispositiu o unitat.

 La partició d'un disc dur és un tros d'un disc dur on es pot fer la instal·lació d'un sistema d'arxius.
Cada partició té el seu sistema d'arxius, que llavors permetrà emmagatzemar les dades.

El Formato es un conjunto de operaciones informáticas, independientes entre sí, físicas o lógicas, que permiten restablecer un disco duro, una memoria USB, una partición del disco duro o de la memoria USB o cualquier otro dispositivo de almacenamiento de datos a su estado original, u óptimo para ser reutilizado o reescrito con nueva información.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada