Discos Durs

Discos Durs: Particions i Formats

1. Característiques i constitució dels HD.

El disco duro o rígido es el dispositivo electrónico donde se almacena toda la información que se procesa en la computadora incluyendo el sistema operativo y las aplicaciones. Este emplea un sistema de grabación magnético para almacenar datos digitales y está compuesto por uno o más platos o discos que se unen por un eje que gira a una gran velocidad dentro de una caja metálica que los protege. Cabe destacar que actualmente se esta perfeccionando la tecnología de discos en estado solido o SSD (Solid State Drive) donde la información es grabada y leída gracias a procesos químicos.

En 1956 se construyó el primer disco duro en manos de la compañía IBM y estos han venido evolucionando con el tiempo, han cambiado los tamaños físicos y su capacidad de almacenamiento. Para comunicarse con la computadora los discos duros utilizan un controlador que emplea una interfaz estándar y estos pueden ser:

• SATA que son los de uso reciente en las computadoras de sobremesa y laptops de última generación.
• IDE o denominados también ATA o PATA
• SCSI que son utilizados en servidores
• FC que son utilizados exclusivamente para servidores de avanzada.

2 .Interfícies més habituals dels HD en l'actualitat.

El Disco Duro (HD) es el principal soporte de almacenamiento de datos de un ordenador, contiene el sistema operativo, todos los programas y resto de data o información; es muy rápido y fiable y no pierde información al apagar el ordenador. Un HD se compone de varios elementos, pero citaremos los más importantes para entender mejor su funcionamiento.

La información se almacena en unos platos o discos finos, generalmente de aluminio recubiertos por un material sensible a alteraciones magnéticas. Estos discos cuyo número varía según la capacidad de la unidad, se encuentran agrupados uno sobre otro y atravesados por un eje, y giran continuamente a gran velocidad.

Cada uno de los discos o platos posee dos diminutos cabezales de lectura/escritura, uno en cada cara; estos cabezales se encuentran flotando sobre la superficie del disco sin llegar a tocarlo a una distancia de unas 3 o 4 micropulgadas. Estos cabezales generan señales eléctricas que alteran los campos magnéticos del disco, dando forma a la información; dependiendo de la dirección hacia donde estén orientadas las partículas, valdrán cero(0) o valdrán uno (1).

3. Què són i característiques dels SSD? 

Una unitat d'estat sòlid  és un dispositiu d'emmagatzematge persistent de dades, format per components electrònics d'estat sòlid. Sol utilitzar-se en ordinadors com a alternativa més ràpida al disc dur, sobretot per al sistema operatiu i àrea de swap. També és àmpliament utilitzat en portàtils, degut al seu pes menor respecte a discs durs i la seva immunitat a vibracions, cops i sacsejades gràcies a l'absència d'elements mòbils o mecànics.

A diferència del disc dur, no conté parts mòbils o mecàniques, i la seva memòria està formada per RAM o flash basada en NAND.

      -caracteristítiques :

SSD basats en RAM: una unitat d'estat sòlid de 16 KB basat en RAM per als equips dels petrolífers.

SSD basats en flash: les SSD s'han utilitzat amb èxit com a tècnica alternativa als discs durs clàssics per a la indústria militar i aeroespacial i altres finalitats d'aquest ordre.

4. Particions i particionament. Què és, per a que serveix? (Volunt.: Què són les particions EFI o UEFI?)

   Particions: Una partició de disc, és el nom genèric que rep cada divisió present en una sola unitat física d'emmagatzematge de dades.
Gairebé qualsevol sistema operatiu interpreta, utilitza i manipula cada partició com un disc físic independent, tot i que aquestes particions estiguin en un sol disc físic.

Tipus de particions:
Partició primària, Partició estesa, Partició lògica

   Particionament: Fer una partició consisteix a dividir l'espai d'un disc dur en diversos fragments estancs per separar la informació, què serveix per separar la informació. Els arxius més vulnerables als virus i altres amenaces són els que componen el sistema operatiu del nostre ordinador. D'aquesta manera, si el nostre ordinador es troba infectat, podem esborrar només els arxius del sistema i començar de zero sense perdre la resta, el que tenim a l'altra partició. Això també és útil per als discs durs, on podem separar la informació per tenir-ordenada.

5. Formats i Formatatge. Formats de particions d'HD més habituals.

   La presentació d'un disc dur al sistema operatiu vindrà determinada pel seu controlador de disc. Els discs durs moderns, els SATA, apareixen en les seves interfícies com un conjunt contigu de blocs lògics.El procés d'inicialització d'aquests blocs lògics en els plats del disc físic és que anomenem formatació de baix nivell, i que generalment es fa a la fàbrica i no acostuma a ser canviat. continuació el formatat d'alt nivell escriu les estructures del sistema de fitxers en determinats blocs lògics per fer que la resta dels blocs lògics estiguin disponibles per al sistema operatiu i les seves aplicacions.